CODE-SWITCHING

Code switching is the practice of alternating between two or more languages or variations of the same language while in conversation. Multilinguals sometimes use elements of multiple languages when conversing with each other. This phenomenon has attracted the attention of researchers in psycholinguistics and neuroscience. Code Switching has the potential to explain how the brain manages two or more competing languages. It also helps explain how the brain manages itself to adapt to the demands of this process.

Code-switching takes place in individual utterances or in the same stretch of conversation. It happens when they are each fluent in both languages. It can happen in any subsystems of a language (phonological, morphological or syntactic and semantic). When it comes to children, in the past it was believed that it happened because they were confused. They believed they were mixing their languages in their brain and they could not separate languages. It was believed to be disability or evidence of incompetence. We now know that when children code-switch they maintain the rules of the grammar of both of their languages so they are keeping their languages separate.

But code-switching doesn’t only take place in children.

It is a common practice in adults who speak more than one language. According to Zentella (1995) code-switching can perform several functions:

  • Hiding fluency or memory problems in the second language (only about 10 percent of speakers).
  • Marking switching from informal situations (using native languages) to formal situations (using second language).
  • Exerting control, especially between parents and children.
  • Aligning speakers with others in specific situations (e.g., defining oneself as a member of an ethnic group).

 

Therefore, it could be argued that code-switching is not a language interference since it supplements speech. When used due to an inability of expression. It provides continuity of speech rather than becoming an interference. It also works as an advantage for bilingual individuals when trying to convey attitudes and emotions in a code that is available to both speakers.

ALTERNANÇA DE CODI

L’alternança de codi és l’alternança entre diverses llengües o varietats de llengua que realitzen els parlants en el text conversacional. De vegades els multilingües fan servir múltiples elements de diferents idiomas quan mantenen una conversa. Aquest fenomen ha atret l’atenció dels investigadors en els camps de la psicolingüística i la neurociència.  L’alternança de codi seu potencial per explicar com el cervell maneja dos o més idiomes que competeixen i com el cervell s’adapta a les exigències d’aquest procés.

L’alternança de codi es porta a terme en expressions individuals o en el mateix tram de la conversa i té lloc quan ambdós parlants són tenen fluïdesa en els dos idiomes. Pot ocórrer en qualsevol subsistema d’una llengua (fonològic, morfològic o sintàctic i semàntic). Pel que fa als nens, en el passat es creia que succeïa perquè estaven confosos i barrejaven les seves llengües al cervell i no eren capaços de separar idiomes. Es creía que era una discapacitat o una prova d’incompetència. Ara sabem que quan els nens alternen codis mantenen les normes gramaticals dels dos idiomes, mantenint així les llengües separades.

Però l’alternança de codi no només té lloc en els nens.

És una pràctica comuna en els adults que parlen més d’un idioma. D’acord amb Zentella (1995) el canvi de codi pot realitzar diverses funcions:

  • Amagar la mancança de fluïdesa o problemes de memòria en la segona llengua (només al voltant del 10 per cent dels parlants).
  • Marcar el canvi de situacions informals (utilitzant llenguatges nadius) a situacions formals (usant segona llengua).
  • Exercir el control, especialment entre pares i fills.
  • Alinear parlants amb altres persones en situacions específiques (per exemple, identificar-se un mateix com un membre d’un grup ètnic).

 

Per tant, es podria argumentar que l’alternança de codi no és una interferència de la llengua, ja que complementa la parla. Quan s’utilitza a causa de la incapacitat d’expressió, propicia la continuïtat d’expressió en lloc de convertir-se en una interferència. També funciona com un avantatge per a les persones bilingües quan es tracta de transmetre actituds i emocions en un codi que està disponible per als dos interlocutors.

ALTERNANCIA DE CÓDIGO

La alternancia de código es la alternancia entre diversas lenguas o variedades de la lengua que realizan los hablantes en el texto conversacional. A veces los multilingües utilizan múltiples elementos de diferentes idiomas cuando mantienen una conversación. Este fenómeno ha atraído la atención de los investigadores en los campos de la psicolingüística y la neurociencia. La alternancia de código su potencial para explicar cómo el cerebro maneja dos o más idiomas que compiten y cómo éste se adapta a las exigencias de este proceso.

La alternancia de código se lleva a cabo en expresiones individuales en el mismo tramo de conversación y tiene lugar cuando ambos hablantes tienen fluidez en los dos idiomas. Puede ocurrir en cualquier subsistema de la lengua (fonológico, morfológico o sintáctico y semántico). Por lo que se refiere a los niños, en el pasado se creía que sucedía porque estaban confundidos y mezclaban sus idiomas en el cerebro y no eran capaces de separarlos. Se consideraba una discapacidad o una prueba de incompetencia. Ahora sabemos que cuando los niños alternan códigos mantienen las normas gramaticales de ambos, manteniendo así los idiomas separados.

Pero la alternancia de códigos no sólo ocurre en niños.

Es una práctica común en los adultos que hablan más de un idioma. Según Zentella (1995) el cambio de código puede realizar diversas funciones:

  • Esconder la falta de fluidez o problemas de memoria en la segunda lengua (sólo alrededor del 10 por ciento de los hablantes).
  • Marcar el cambio de situaciones informales (utilizando los idiomas nativos) a situaciones formales (utilizando una segunda lengua).
  • Ejercer el control, especialmente entre padres e hijos.
  • Alinear hablantes con otras personas en situaciones específicas (por ejemplo, identificarse a uno mismo como un miembro de un grupo étnico).

 

Por tanto, se podría argumentar que la alternancia de código no es una interferencia del idioma, ya que complementa al habla. Cuando se utiliza a causa de la incapacidad de expresión, propicia la continuidad de expresión en lugar de convertirse en una interferencia. También funciona como una ventaja para las personas bilingües cuando se trata de transmitir actitudes y emociones en un código que está disponible para los dos interlocutores.